Els passats 14, 15 i 16 de juliol tres orientadors catalans vam prendre part a l'OOCup, a Eslovènia, com a representants del Catalonia National Team. Els nostres resultats, en uns terrenys de relleus kàrstic molt complicats, no van ser gaire espectaculars però l'experiència va valdre la pena pels molts coneixements que vam adquirir en aquesta competició, reflectits als resultats, on es veu que vam anar de menys a més.

Els intergrants de l'equip CAT vam ser Ferran Rigual (GRIONS), Aleu Agulló (XINOXANO) i Eduard Garcia (FARRA-O). L'expedició va ser completada per Tommi Tolkko, representant el Kalevan Rasti. La presència d'en Tommi va ser molt positiva per la quantitat de consells i experiència que ens va transmetre als altres tres. més...

13. Orientació a les Hautes Baronnies (France), 14-16 juliol 2006
per Lluís Trunas

Aprofitant un cap de setmana del mes de juliol ens vàrem desplaçar un grup de catalans (6), que coincidiren fortuitament, a les Hautes Baronnies (França) per participar en un campionat de Copa Francesa amb 3 curses programades.

La idea era poder realitzar entrenaments tècnics en terrenys poc habituals per nosaltres, tot gaudin de l'entorn i la Natura.

A França, i de tornada, no ens costava res passar per Le Caylar i participar a dues curses més, programades dins de la lliga regional, que prometien ser de gran dificultat tècnica.

En la imatge adjunto es poden veure alguns dels laberints de roques que constituïen la zona del mapa. Vàrem coincidir en total 14 catalans: 4 COC, 3 Grions, 1 XXO, 1 Montsant, 4 Oros i 1 BO.

La experiència va ser inoblidable. Segur que tornarem de nou quan hi hagi, allí, una nova oferta.
 

Què fa que aquests terrenys siguin tan dificils?

Vaig demanar al Tommi la seva opinió al respecte i aquesta és la seva llista de motius:

1. Són terrenys amb molta densitat de detall. En el mapa, tots els elements queden representats molt junts i a vegades són difícils de distingir bé. A la realitat, aquests elements venen molt ràpid mentre et desplaces. Has de processar molta informació cada pocs metres.

2. La vegetació espesa disminueix la visibilitat i, junt amb els arbres caiguts, fa que hagis de fer canvis de direcció contínuament. Alguns arbres de grans dimensions al caure han provocat la caiguda d’arbres veins, com si es tractès d’un efecte dominó. Tu notes que la vegetació t’està obligant a canviar la direcció, però penses que aviat seràs capaç de corregir-la de nou. És molt fàcil no ser capaç de corregir-la del tot i acabar seguint una direcció que et porta a elements erronis.

3. Relacionat amb el punt anterior, l’orientador no es pot permetre el luxe de simplement utilitzar la brúixola fins a arribar a algun element linial o distintiu. Els canvis de direcció provocats per la vegetació i el microrelleu fan que hagis d’estar constantment en contacte amb el mapa. És un terreny en el que es corre fent esses i controlant continuament on estàs.

4. Degut a la lava provinent de l’activitat dels vells volcans situats a la vora, les formes del relleu son irregulars. No existeix un patró ben definit de formes i això fa que un orientador necessiti més concentració i més experiència per tal de trobar elements linials que facilitin l’apropament a la fita.

5. En el terreny hi ha poques coses de gran tamany o forma ben distintiva. A manca d’elements fàcilment identificables, la resituació és fa més difícil i costosa en termes de temps perdut.

Alguns trucs:

Dues corves auxiliars no poden pertanyer al mateix pendent. Si en un punt concret veiem dos corves auxiliars seguides, el que queda en el mig és una vaguada o un espoló.

Si tens dubtes de que el mapa no és exacte en un punt concret, el millor es parar immediatament i buscar algun possible punt en paral.lel on hagis anat a parar per error. Es molt probable que no estiguis on penses que estàs; els mapes d’Auvergne són molt exactes.

A cada fita, és molt important establir quina es la direcció exacta cap a algun element que ens permetrà encadenar el tram a la següent fita. Molts dels nostres errors al començament de la setmana s’originaven a la sortida dels controls.

Estem contents de que al llarg de la setmana les nostres habilitats per mouren´s per aquells terrenys i entendre la seva geografia van anar augmentant. No obstant, considerem que la nostra qualificació ha estat un "necessita millorar" i hi volem tornar...

Els nostres agraïments a Jean Paul Hossotte per passar-nos recorreguts i idees d'entrenaments, Thierry Gueorgiou i Roger Tallebouis per facilitar-nos mapes i Jean Lozach per buscar-nos un allotjament de primera.

9.- Copa del Mon a Subiaco (Italia) 3 i 9 d'octubre de 2005
Per Annabel F.Valledor

Què és la copa del món?

Fa molt poc que hem tornat del campionat del món d’orientació al Japó i a alguns orientadors se’ls fa estrany que estiguem parlant ara de la final de la copa del món, oi? La copa del món i el campionat del món no són la mateixa cosa, tot i que la copa del món engloba dintre del seu calendari al campionat del món. M’explico: el format actual de la copa del món d’orientació consta de tres rondes. La primera es va disputar a Anglaterra a començaments de Maig, la segona va coincidir amb els Campionats del món a Japó i la tercera ha tingut lloc del 3 al 9 d’octubre a Itàlia. Els participants sumen punts a les tres proves (sempre i quan acabin dintre dels 40 primers classificats d’una final) i la suma de punts estableix la classificació de la copa del món de cada any.
Els components de la selecció espanyola que ens hem desplaçat a Itàlia per a participar en la ronda final hem estat: Javier Gomez (capità de l’equip), Roger Casal, Fernando Soriano (debutant), Esmeralda Ruiz (també debutant amb la selecció civil), Esther Gil Brotons i Annabel F. Valledor. Com a tècnic i entrenador ha vingut en Per Sterner.

A diferència del viatge a Japó, aquest cop la selecció espanyola va arribar a Itàlia amb només un parell de dies d’antelació abans del campionat; el temps suficient per a fer un parell d’entrenaments suaus en els mapes model i prou. Aquesta ha estat la tònica general per a la resta de nacions participants, amb l’excepció, potser, dels corredors italians.

Model Event

Mapa i traçat del campió del món Thierry Gueorgiou (França)

La mitja distància

Aquesta competició començà amb la prova de distància mitja. Tant la classificatòria com la final van ser disputades en el mateix dia. El terreny era molt semblant a molts dels terrenys que tenim a Catalunya: combinació de zones de bosc d’alzina amb terrasses de pastura, i molt detall de murs de pedra i talussos. Les classificatòries es van disputar amb nerviosisme general, molts corredors van fallar punts relativament fàcils, potser desconcentrats per la gran quantitat d’informació de vegetació que presentava el mapa.

Mapa i traçat (Classificatoria) del campió del món Thierry Gueorgiou (França)

A la final ens vam classificar Esther, Javi i jo. La classificació de Javi ens va fer molta il·lusió a tots, ja que ell a Japó havia estat molt a prop de classificar-se a una final i s’havia quedat fora pels pèls. No obstant, les impressions desprès de córrer aquesta final no van ser gaire bones per a cap dels tres. Esperàvem més de nosaltres mateixos. Cadascú va fer errors importants, jo el més gran de tots. Una pèrdua de contacte amb el mapa, un error en paral·lel i apa! resituar-se toca. Està clar que estava corrent més ràpid del que podia per a llegir el mapa. Vaig perdre 11 minuts amb la tonteria i vaig decidir seguir la cursa però només trotant i reservant-me per la resta d’events de la setmana. Em va fer molta ràbia aquest error, perquè el terreny era per a nosaltres; era Catalunya amb més detall de vegetació del què estem acostumats i prou.

Mapa i traçat del campió del món Thierry Gueorgiou (França)

En homes el podi va estar format per Michael Mamleev (Rússia), seguit per Mats Haldin (Finlàndia) i l’actual campió del món Thierry Gueorgiou (França). En categoria femenina, Vroni-Konig Salmi (Suissa) es va imposar a Simone Nigli-Luder (Suissa) i Marianne Andersen (Noruega).

L'esprint

El model event de sprint va tenir lloc al petit poble de Jenne. L’organització ens va portar amb autocar i allà ens van rebre els nens de l’escola local. Ens tenien preparada una actuació de cant de l’himne Italià, unes bossetes amb pastissets típics de la zona i unes banderes de cadascuna de les nacions participants fetes per ells a l’escola. Vam aprofitar el moment per fer-nos unes fotos amb els nens i les risotades va venir quan ens vam donar compte que l’equip espanyol tenia quasi la mateixa alçada que els nens !!
Els carrerons de Jenne ja ens van advertir de quin tipus d’orientació hauríem de fer en la classificatòria de la prova sprint aquella mateixa tarda. La classificatòria va tenir lloc al poble de Subiaco i va combinar trams de bosc en baixada, amb detalls de roca complicats de llegir, i trams de poble amb carrerons, escales i túnels. En general aquesta cursa no permetia córrer a alta velocitat, excepte en zones molt concretes.

Mapa i traçats del campió del món Thierry Gueorgiou (França)

Roger, Esther i jo vam passar a la final, tot i que tots tres havíem perdut bastants segons en la zona de bosc. Pel que sembla, molta gent va fer errors en aquells trams, especialment en el primer control. La meva impressió del primer control és arribar allà, ja havent fallat el punt d’atac i trobar-me corredores que havien sortit fins a 3 minuts abans que jo, totes pul·lulant per la zona intentant entendre la disposició de roques. No crec que hi hagués res estrany amb el mapa, possiblement ens costava l’escala 1:4000 en un bosc de baixa visibilitat?

La final va tenir lloc un dia més tard, aquest cop en un altre poble, Cervara de Roma. Un poble suspès d’un penya-segat.

Com que valen més dues imatges que mil paraules, valdria la pena que miréssiu el vídeo que Thierry Georgiou ha filmat corrent pels carrerons del poble (un cop acabat el campionat). Es diu Follow me in Cervara i el podeu trobar a la seva pagina web: Follow me

Bé, doncs aquest va ser el panorama de la segona part de la cursa, la qual estava precedida per una zona de bosc completament en baixada. Molts corredors vam haver de parar vàries vegades a la cursa per tal d’entendre a quin carreró, túnel o escaleta estàvem. Esther i Roger van acabar la seva cursa en 18ª posició i jo en 21ª. Tots tres consentíssims pel resultat i deixant enrera a grans figures de l’orientació mundial. Per cert, tots els resultats els podeu consultar a: Resultats

Ara bé, jo he d’admetre que alguns trams de la cursa els vaig realitzar en tren. No perquè volgués, sinó perquè em van atrapar una noia txeca i una italiana que ja venien compinxades des del bosc i les tres vam atrapar a una francesa. Era impossible deslligar-se unes de les altres en els petits carrerons de Cervara, on la major part del temps ens havíem d’anar parant per analitzar el mapa. Va ser divertit, si més no. Els suïssos Simone Nigli-Luder i Daniel Hubman van ser els guanyadors d’aquesta prova en dones i homes, respectivament.

La distància llarga

Ara tornem a Monte Livata, un centre d’esquí a l’hivern. L’entorn em recordava Urbassa o Entzia, però el detall de roca era menys complicat que en aquests mapes del país basc. Les fagedes eren molt ràpides per córrer. Era un goig!

En aquesta prova no hi va haver classificatòries, sinó una sola final directa. Jo vaig córrer de menys a més i vaig controlar en tot moment la meva orientació. Una cursa neta que em va portar a una bona classificació en la meva disciplina favorita. Ara, analitzant els parcials, crec que hauria d’haver començat a pujar el ritme un pèl més d’hora en la cursa, ja que vaig arribar amb moltes forces a la part final de la mateixa. Potser era la por a perdre contacte amb el mapa de nou? De totes maneres, no em queixo. Les sensacions van ser molt bones i la posició en la classificació (26ª) m’enorgulleix. Esther també va tenir una molt bona cursa, acabant en la 21ª posició. Totes dues batíem el nostre record personal de classificació en una prova de copa del món de llarga distància.
Roger només va córrer un bucle, no va voler forçar més la màquina ara que està recuperant-se d’una convalescència tan llarga. Esmeralda va córrer bé i Javi i Fernando no van tenir el seu millor dia. De fet Javi començava a incubar un bon refredat.

En nois, la cursa la va guanyar el danès Chris Terkelsen, recuperat d’un síndrome de sobreentrenament que el va mantenir apartat de la competició internacional durant dos temporades. Al creuar la línia de meta i saber-se guanyador, el danès va emetre un crit tan llarg i impressionant que ens va deixar els pèls de punta a tots. El francès François Gonon es va emportar la medalla d’argent. Impressionant també com França s’instal·la en la cúspide de l’orientació mundial! I en tercera posició, el suís Marc Lauenstein. Marc va rebre tot tipus de comentaris a favor i en contra de la seva medalla d’argent en els passats mundials a Japó. Durant la seva cursa a Japó, Marc es va beneficiar de ser atrapat pel rus Kramov, el guanyador de la prova. Com que el traçat no contenia papallones, els dos corredors es van mantenir junts gran part del recorregut. El gran nombre de trens que es van formar a la final de llarga a Japó va ser motiu de protesta escrita per part del seleccionador suec i va portar a molta discussió sobre el sistema de traçats i l’ètica del seguiment en l’esport de l’orientació. Bé, tornant a Itàlia, Marc Lauenstein es va emocionar molt i va plorar aquesta medalla de bronze que li permetia demostrar que si havia arribat al podi d’una competició de copa del món no era degut al seguiment d’un altre atleta, sinó al seu mèrit propi.

En noies, la victòria se la va emportar . ¿?? Com no? Simone, seguida de Anne Margrethe Hausken (Noruega) i Vroni Konig-Salmi (Suissa).

Mapa i traçat del campió del món Thierry Gueorgiou (França)

Els relleus

Desprès d’un dia de descans per reposar forces i fer una curta visita a Roma, la jornada de relleus ens va sorprendre amb molta boira a Monte Livata. Aquest cop tant noies com nois teníem equip sencer. Per mi, era la primera vegada que competia en relleus en prova de copa del món, així que em feia moltíssima il·lusió.

Esther va fer una primera posta brillant. Tot i córrer pràcticament sola durant quasi tota la cursa (hi havia molta dispersió de controls entre els diferents corredors de cada posta), Esther va entrar a meta en 7ª posició, davant de Noruega, Regne Unit i Txèquia entre altres. Jo vaig fer la segona posta i un petit error en el segon control va fer que perdés dues posicions en la classificació general. Esmeralda va mantenir la posició i va fer que el nostre equip entrés en 9ª posició, per davant de la nació local, Itàlia, entre altres.

Els nostres nois es van veure implicats en un incident durant la cursa. En la primera posta, Javi va veure com la segona rellevista de l’equip femení francès s’accidentava. Amelie semblava que estava ferida greu i tant Javi com un component de l’equip irlandès van decidir sacrificar la seva actuació en auxili d’Amelie. El corredor irlandès es va dirigir fins a la meta per avisar sobre l’accident, i Javi es va quedar amb la corredora francesa fins que va arribar l’ambulància. Javi desprès va prosseguir a finalitzar el seu relleu i la resta de l’equip va córrer les seves respectives postes sense oportunitats de lluitar per cap posició en general, sinó simplement per a gaudir d’una bona orientació en un paratge preciós.

Mapa i traçat del campió del món Thierry Gueorgiou (França)

Els suïssos van guanyar el relleu tant en homes com en dones. Està clar que aquests terrenys els anaven com anell al dit. En segona posició en homes França, seguida del segon equip suís. En noies, segones les noruegues, seguides de Finlàndia.

8.- IV RAID DEPORTIVO NAVARRA (Pamplona), 15 i 16 d'octubre de 2005
Per SANTIAGO ZUZA. ASIÁIN.

Una mochila, un silbato, comida para dos días, un saco de dormir, ropa de abrigo, una tienda de campaña, una brújula, un mapa y muchas ganas de montaña. Estos son todos los elementos que se necesitan para participar en una prueba de orientación.
Durante el pasado fin de semana, cuarenta personas de distintos países participaron en el IV Raid de Orientación organizado por el Club Deportivo Navarra en la sierra de Sarbil, a poco más de 15 kilómetros de Pamplona. Distribuidos por parejas, los participantes tenían que completar dos recorridos (uno el sábado y otro el domingo) en el que debían ir pasando por varias balizas colocadas por la organización.
La dificultad de este tipo de pruebas estriba en que los participantes sólo disponen de un mapa topográfico de la zona en el que aparecen los desniveles, las masas forestales y las construcciones. A partir de ahí, debe ser el propio montañero el que visualice el mapa en tres dimensiones en su cabeza y sepa orientarse adecuadamente. Un camino mal elegido puede suponer la pérdida de muchos minutos. Por tanto, la clave de la orientación no es simplemente la resistencia física del deportista, sino también su inteligencia a la hora de leer el mapa, encontrar la ruta más adecuada y medir las fuerzas.
Quienes mejor combinaron estas cualidades fueron una pareja de franceses que ayer, pasadas las 13 horas, hacían aparición en la meta situada en Asiáin logrando la victoria en la categoría B (entre 30 y 35 kilómetros). Llegaban exhaustos, pero contentos tras conocer que eran los primeros. «Coincidimos con un equipo en una zona cercana a la meta y al final no sabíamos si íbamos primeros o no», reconocía Francois Martínez, un hombre de 45 años natural de San Juan de Luz, mientras su pareja, Catherine Martínez, de 47, se reponía de las casi 10 horas de trayecto.
Recorrido técnico y exigente
«Ha sido un recorrido muy técnico pero muy bonito», afirmaba Martínez. Con esta misma impresión se fueron de Navarra los barceloneses Iñaki Pérez Medina y Xavier Gil Abadía, de 34 y 21 años respectivamente, ganadores de la categoría A (entre 40 y 45 km). «El paisaje es bestial y hemos visto una variedad increíble de colores. El recorrido ha sido excelente, de casi un diez sobre diez», afirmaba Xavier Gil. «Pensábamos que íbamos mal, porque perdimos demasiado tiempo en un par de balizas. Pero en los raids no está nada escrito y el espíritu de competitividad y la lucha nos han dado la victoria», narraba Gil, que completó el recorrido más exigente en 11 horas y 20 minutos. «Esperábamos completar el trazado de hoy (por ayer) en cuatro horas y al final nos ha costado más de seis», comentaba Gil, a la vez que alababa la excelente organización del evento por parte del Club Deportivo Navarra.

La niebla, que sorprendió a los participantes nada más asomarse a sus tiendas de campaña colocadas en pleno monte, contribuyó a hacer más dura la prueba. «Hemos quedado muy satisfechos», reconocía Gil.

7.- I Cursa popular d'Avià (Berguedà), 21 d'agost de 2005
per Lluís Trunas

Durant aquest cap de setmana, quaranta orientadors procedents de diverses parts d' Andalusia i de Catalunya: Carles Rescalvo del Farra-O i Antonio López de l'Oros, es van donat cita a Cabra del Sto. Cristo per a participar en el primer Trofeo Acacyr de cursa de orientació...

5.- World Orienterring Championship
Relleus, 14 d'agost de 2005
per Spanish Team

Nuestra ultima crónica desde Japón, compañeros. El día de ayer tuvo grandes acontecimientos para el equipo español. En primer lugar, el relevo. ¿Os pensabais que porque sólo vinieran dos chicos nos quedaríamos sin relevo masculino? Pues no. Nuestra valiente Esther pasó a los anales de la historia de la orientación mundial siendo la primera corredora que se atreve a completar el relevo masculino. Como si de una estocada se tratara, Esther sentenció al equipo masculino en 21 posición, mejor resultado obtenido
hasta el momento por el equipo nacional masculino en un mundial. Y no sin dejar deprimidos a los componentes de los equipos de Estados Unidos, Canadá, Croacia, Corea del sur, China, Hong Kong y alguno más. Los ganadores del relevo fueron Suiza en categoría femenina (cuarta medalla de oro para Simone Niggli-Luder en este mundial) y Noruega en categoría masculina. Una nota más respecto a Simone. Si nuestros cálculos no nos fallan, si esta chavalina corriera en categoría masculina, seguramente hubiera acabado entre los 10 primeros hombres. Que quede constancia de ello.

En la reunión anual de la IOF celebrada en Toyota el día 13 de Agosto se decidieron algunos aspectos importantes para el desarrollo futuro de la orientación. Aquí destacamos dos de ellos: 1. En la final de media del mundial en Dinamarca 2006 se incluirá la modalidad micro orientación. 2. Portugal fue elegido como país organizador del mundial de veteranos 2008. 3. La copa del mundo desaparece a partir de 2006. En su substitución se introducirá una serie de competiciones internacionales que recibirán el nombre de World Cup pero estarán emplazadas dentro del programa de competiciones ya existentes hoy en día.

Finalmente, hablaros de la fiesta final de WOC que ha sorprendido gratamente a todos los participantes. La cena estuvo basada en un bufete con diversas exquisiteces japonesas, incluyendo un sushi buenísimo. La noche continuó con karaoke y anécdotas diversas entre las que resaltamos: 1. Per baila muy bien.
2. Pedro consiguió negociaciones para intercambio de orientación con China. 3. Annabel hizo lo mismo con Italia. 4. Esther fue constantemente felicitada por su participación en el relevo. Más de cuarenta personas se acercaron a ella para dar crédito a su proeza. 5. Javi ha decidido que de ésta no pasa. En cuanto regrese de Japón se apunta a clases de baile de salón.
Por cierto, si queréis ver muchas fotos de woc podéis visitar la pagina
Más...

3.- 5 dies de Bohemia , del 3 al 8 d'agost de 2005
per Dani Rodríguez

Ara van ésser mes gent: Lluis Ollora, Joan Fernandez, Jordi Massana, Jose Luis Casado, Rossend Bruch i jo mateix. 5 clubs diferents que vàrem córrer com a Farra_O. També hi havia gent de València i altres llocs. Els terrenys, no tan interessants com a Eslovàquia, però tècnics amb molta lectura de tipus de vegetació. Massa desnivell ... quasi 400 m cada dia. En general els resultats bons encara que no vàrem fer ombra als orientadors txecs. A part vàrem fer turisme pels voltants, visitar la ciutat de Praga, menjar molt be i barato....i alguns disfrutar de les maques noies txeques.

Mapa...

2.- R'adys a Suïssa
per Dani Rodríguez

1.- Cinq jours de l'Aveyron i Le Caylar, 16 i 17 de juliol de 2005
per Lluís Trunas

Més de 1.500 apassionats per les curses d'orientació de tota Europa en reuniren la segona setmana de juliol a l'altiplà de Larzac , al sud-oest de França, per gaudir dels "Cinq jours de l'Aveyron".
Els paisatges de larzac estan marcat per multituds de rocams, fet que determina la complexitat del terreny. Aquest repte és el que ens va moure a un grup de catalans a participar en aquest esdeveniment i així practicar l'esport que tant ens agrada.

Dels cinc dies solament vaig participar a la 3ª. Cursa, doncs físicament no estava gairebé i el meu interès estava centrat en participar el cap de setmana següent a Le Caylar i poder córrer sobre els mapes de "Le Bal des Rochers", mapes encara més tècnics per la gran extensió de rocams que contemplaven.
La participació no fou gaire bona, pel resultat, però sí molt satisfactòria per l'experiència i els coneixements adquirits; doncs vàrem aprendre a orientar-nos millor per aquest tipus de terreny.
Us recomano que a la propera convocatòria no hi falteu, doncs val la pena desplaçar-se 3h 30' i gaudir de l'orientació en paratges tan singulars com a espectaculars i tant a prop de casa.

Més...