Consells bàsics per una bona Orientació

 

UNA BONA SORTIDA PER A UNA BONA CURSA

  Prendre's el temps necessari per observar el mapa i familiaritzar-se amb ell.
  Triar recorreguts ben senzills, intentant seguir les "línies principals" (senders, rases, rierols, ...), per "assegurar" les primeres fites, i agafar així confiança.
  No sortir massa de pressa, s'ha d'aprendre a dosificar des del principi tant l'energia física com mental.

ANÀLISIS DE L' ITINERARI ENTRE 2 FITES

Com que sense utilitzar correctament el mapa no és possible l'orientació, convé tenir present dues tècniques bàsiques que ens ensenyen com portar el mapa a la mà:

  El mapa sempre ha d'estar ben orientat. Què el nord del mapa coincideixi amb el nord magnètic, o el què veiem davant nostre, en la realitat, coincideixi amb el que veiem davant nostre en el mapa..

  En tot moment tenim que tenir localitzat en el mapa el lloc on ens trobem. Cal controlar en nostre desplaçament en el mapa.

ALTRES TÈCNIQUES

Un cop tinguem clar aquests principis bàsics, podem utilitzar tres tècniques diferents, a vegades complementàries, per arribar fins al control:

 Utilitzant el mapa:

Identifiquem en el mapa tots els detalls que ens anem trobant quan anem cap al control. En competició convé discriminar els detalls que no són importants. Utilitzarem aquest sistema quan hi hagi gran nombre de detalls en el terreny.

 Utilitzant la brúixola:

Prenem el rumb adequat des del punt d'atac al control (punt el més proper possible al control que sigui de fàcil localització) i el mantenim tot el tram. Convé establir també una línia de parada per si ens passem

 Utilitzant el talonament:

Estimem la distàcia entre controls comptant passos. Tècnica complementària a les anteriors. Utilitzarem aquest mètode quan el terreny tingui pocs detalls (per exemple, quan travessem un bosc).

L'ITINERARI ENTRE DUES FITES

Amb finalitats didàctiques i poder explicar així millor la tècnica de l'orientació, podem descompondre l'itinerari entre dues fites en tres fases:

La sortida de la fita
 Estudi del mapa, elecció i memorització d'un itinerari, amb els punts de referència útils, fins al punt d'atac.
 Determinació amb la brúixola de la direcció a seguir a partir del mapa.
L' itinerari de transició
 Localització i control dels punts identificats en el mapa.
 Anticipació i recerca d'aquells que s'han de trobar més enllà del nostre camp de visió, amb l' ajuda del mapa.
 Verificació de la direcció correcta, amb l'ajuda de la brúixola.
L'atac de la fita
 A partir del Punt d'atac ( lloc precís del mapa que es pot reconèixer fàcilment sobre el terreny, situat el més a prop possible de la fita), orientació amb la brúixola associada amb una observació continua del terreny. Pot ser necessària l'estimació de distàncies.

ALTRES CONSELLS

  Adaptar el ritme de córrer segons els canvis de terreny i de les fases d'orientació i de lectura de mapa.

  No deixar-se influenciar per les referències visuals humanes (trobades amb altres orientadors, petjades). És possible que no siguin informacions útils pel teu circuit.

  Estimar (sobre el mapa i sobre el terreny) les distàncies entre cada punt precís; entrenar-se a comptar les passes i la distància correguda (talonament). Fixar-se línies de parada : elements distants del control que cal no passar-se.

I SI ENS PERDEM ?

 Pareu-vos. Conserveu la vostra sang freda i la vostra calma.

 Identifiqueu i dirigiu-vos cap al punt característic més proper del vostre camp de visió (clariana, camins, turó,...) i que es pugui reconèixer fàcilment en el mapa.

 Orienteu el vostre mapa amb la brúixola i resitueu-vos en ella en referència a aquest punt precís.

 Determineu (amb la brúixola i i el mapa) el vostre nou itinerari a partir d'aquest punt.

 Sense presses, comenceu amb un pas moderat que us permeti tornar a agafar confiança i fer desaparèixer l'estrès suplementari.